Beatriz, mare d’infant de 4 anys.
El meu fill va ser diagnosticat amb Leucèmia Limfoblàstica de tipus B. Vam ser afortunats, el tipus «bo», van dir-nos les doctores i els doctors. I va ser cert… la ciència, els déus i els planetes es van alinear perquè el meu fill superés la malaltia després d’un llarg procés.
Tenia 3 anys i mig, suficientment gran per adonar-se de tot el que estava passant, suficientment petit per, en l’actualitat, haver oblidat moltes coses d’aquella dura etapa.
A HSJD vam passar moltes hores, moltes, moltes hores… I quan arribava la Núria a l’habitació amb el seu carretó ple de materials diversos els ulls del meu fills s’il·luminaven…. La Núria amb la dolçor que la caracteritza, el saludava, i si no estava massa cansat, començaven a descobrir que podien fer aquell dia…
No hi havia receptes, només temps, bona companyia i una invitació a la creativitat.
Per mi era un moment d’alegria, per ell un moment de desconnexió, d’expressió, de gaudir…
És difícil saber amb certesa com van influir aquestes vivències en la seva personalitat, però sigui com sigui el meu fill ara té nou anys i li encanta la plàstica. Sempre troba un moment per crear objectes, dibuixar i fer invents…M’encanta que no hagi sucumbit a aquest món digitalitzat que ens envolta i que ens alinea de l’entorn ( he de reconèixer que, com tot, també té la seva part positiva) i que gaudeixi creant, manipulant..
Vull aprofitar aquest testimoni per agrair a tot l’equip mèdic de HSJD, a tots els voluntaris i voluntàries, a tots els altres professionals com la Núria, els/els psicòlegs, físios, treballadores socials… el seu ajut i dedicació per ajudar-nos a superar aquesta dura i crucial etapa de la vida del meu fill.Moltíssimes gràcies, de tot cor.