Beatriu, mare d’infant de 4 anys.
El meu fill va ser diagnosticat amb Leucèmia Limfoblàstica de tipus B. Serem afortunats, el tipus «bo», ens van dir els doctors i els doctors. I va ser cert… la ciència, els déus i els planetas es van alinear perquè el meu fill superés la malaltia després d’un llarg procés.
Tenia 3 anys i mig, suficientment gran per adonar-se de tot el que estava passant, suficientment petit per, a l’actualitat, haver oblidat moltes coses d’aquella dura etapa.
A HSJD passam moltes hores, moltes, moltes hores… I quan arribava la Núria a l’habitació amb el carretó ple de materials diversos els ulls dels meus fills s’il·luminaven…. La Núria amb la dolçor que la caracteritza, el saludava, i si no estava massa cansat, començaven a descobrir que podien fer aquell dia…
No hi havia receptes, només temps, bona companyia i una invitació a la creativitat.
Per mi era un moment d’alegria, per ell un moment de desconnexió, d’expressió, de gaudir…
És difícil saber amb certesa com influiran aquestes vivències a la seva personalitat, però sigui com sigui el meu fill ara té nou anys i li encanta la plàstica. Sempre troba un moment per crear objectes, dibuixar i fer invents…M’encanta que no hagi sucumbit a aquest món digitalitzat que ens envolta i ens alinea de l’entorn ( he de reconèixer que, com tot, també té la seva part positiva ) i que gaudeixi creant, manipulant..
Vull aprofitar aquest testimoni per agrader a tot l’equip mèdic d’HSJD, a tots els voluntaris i voluntàries, a tots els altres professionals com la Núria, els/les psicòlegs, físis, treballadors socials… el seu ajut i dedicació per ajudar-nos a superar aquesta dura i crucial etapa de la vida del meu fill. Moltíssimes gràcies, de tot cor.