CARL GUSTAV JUNG: FUNCIÓ TRASCENDENT DE LA PSIQUE I ARQUETIPS
Jung va anomenar “la funció transcendent de la psique”, per la qual l’home pot aconseguir la seva finalitat més elevada: la plena realització del potencial del seu “sisme” individual. Així, el que anomenem “símbols de transcendència” són els símbols que representen la lluita de l’home per assolir aquesta finalitat.
Proporcionen els mitjans pels quals els continguts de l’inconscient poden entrar a la ment conscient i també són una expressió activa dels continguts.
Aquests símbols són múltiples en la forma; els trobarem i podem veure la seva importància a la història o els somnis dels homes i dones contemporanis que travessen una etapa crítica de la seva vida.
Un dels símbols onírics més comuns per a aquest tipus d’alliberament per mitjà de la transcendència és el tema del viatge solitari o pelegrinatge, que en certa manera sembla un pelegrinatge espiritual on l’iniciat entra en coneixement amb la naturalesa de la mort. Però aquesta no és la mort com a judici final o una altra prova iniciatòria de força; és un viatge d’alliberament, renúncia d’expiació, presidit i mantingut per un cert esperit de compassió. Aquest esperit sol representar-se amb una mestra més que per un mestre d’iniciació, una figura femenina suprema (és a dir, ànima).
M.- L. Von Franz (1984) introdueix el concepte del procés d’individuació que va crear Jung. Ho va definir com una mena de regulació oculta o tendència directa que crea un procés lent, imperceptible, de desenvolupament psíquic. De mica en mica la persona va escollint una personalitat més àmplia i més madura, i, a poc a poc es fa efectiva i està visible per als altres. La realització de la unicitat de l’home individual és la meta del procés d’individuació.
Aquest procés es produeix en l’home (així com tot ésser vivent), per si mateix en l’inconscient. És un procés pel qual l’home viu la seva naturalesa humana innata. Estrictament parlant, el procés d’individuació és real només si l’individu se n’adona i duu a terme conscientment una connexió viva amb ell.
D’altra banda, per a Saturnino de la Torre (1987), Jung va ser l’autor d’una de les teories psicològiques de la creativitat.
Un aspecte al qual Jung va prestar molta importància va ser la necessitat que l’ésser humà té de crear. Jung va classificar la Creativitat dins de les cinc forces instintives més importants que hi ha a l’ésser humà. La seva manifestació, segons ell, requereix valor, voluntat i perseverança; també capacitat de tolerar el dubte, el patiment i qualsevol angoixa que porti a prendre la decisió de renunciar a allò antic i a arriscar-se a posar al seu lloc una cosa totalment nova.
Jung (1984) va estudiar la relació de l’home amb el seu propi inconscient. Segons ell, l’inconscient és el gran guia, amic i conseller del que és conscient. Coneixem l’inconscient i ens hi comuniquem (un servei de doble camí) principalment per mitjà dels somnis i dels símbols de cada ésser humà.
Jung creia que per entendre l’inconscient devia emportar-se la seva teorització a un terreny que transcendís les funcions d’un organisme (en aquest cas, el cos humà). Per això, des de la teoria de Carl Jung s’entén “allò inconscient” que habita en nosaltres com una composició d’aspectes individuals i col·lectius. Aquesta part secreta de la nostra ment té, per dir-ho així, un component heretat culturalment, una matriu mental que dóna forma a la nostra manera de percebre i interpretar les experiències que ens passen com a individus.
Els arquetips són la forma que és donada a algunes experiències i records dels nostres primers avantpassats, segons Jung. Això implica que no ens desenvolupem de manera aïllada a la resta de la societat, sinó que el context cultural ens influeix en allò més íntim, transmetent-nos esquemes de pensament i d’experimentació de la realitat que són heretats.
Els símbols i mites que semblen estar a totes les cultures conegudes són per a Carl Gustav Jung un senyal que totes les societats humanes pensen i actuen a partir d’una base cognitiva i emocional que no depèn de les experiències pròpies de cada persona ni de les seves diferències individuals que li vénen de naixement. D’aquesta manera, la pròpia existència dels arquetips seria una evidència que hi ha un inconscient col·lectiu que actua sobre els individus alhora que ho fa la part de l’inconscient personal.
Els arquetips de Jung són, d’alguna manera, patrons d’imatges i símbols recurrents que apareixen sota diferents formes a totes les cultures i que tenen un vessant que s’hereta de generació en generació. Un arquetip és una peça que dóna forma a una part d’aquest col·lectiu inconscient que és parcialment heretat.
Per definició, diu Jung, aquestes imatges són universals i poden ser reconegudes tant en manifestacions culturals de diferents societats com a la parla, el comportament de les persones i, per descomptat, en els seus somnis. Això significa que es poden localitzar i aïllar en tot tipus de productes de l’ésser humà, ja que la cultura afecta tot el que fem fins i tot sense adonar-nos-en.
Sí, hi ha certes maneres de classificar els diferents arquetips[i]. Per exemple, hi ha esdeveniments arquetípics com el naixement o la mort, temes arquetípics com la creació o la venjança, i figures arquetípiques, com el vell savi, la verge, etc. Altres arquetips són l’ànim i l’ànima, la mare, el pare, l’ombra, l’heroi, el savi, etc.
- Persona
La persona és un dels arquetips clau juntament amb l’ombra, l’ànima i l’ànimus en el context de l’obra i en particular de la teràpia de Jung. La definició aportada per aquest autor destaca la relació de la Persona amb els rols que exercim –així, per exemple, cada professió estaria associada a un patró de comportament diferent.
Per “Persona” (que en grec clàssic significa “màscara”) entenem la manera com ens presentem públicament davant els altres i sovint també, de forma errònia, com creiem que som realment. A més, compleix el rol d’ocultar a la consciència els aspectes indesitjables de la pròpia personalitat i de la resta de l’experiència psíquica.
Un dels arquetips centrals a l’obra de Carl G. Jung és el del Personatge.
Al teatre a Grècia els actors de les comèdies i les tragèdies portaven una màscara. Aquesta màscara ocultava la personalitat veritable de l’actor i venia a representar el rol que havien d’executar segons el guió de l’obra en qüestió. Seguint aquesta idea és que Jung nomeni aquest arquetip Persona o Personatge, és a dir la Màscara en la seva etimologia llatina.
Aquest arquetip engloba els diferents rols que els éssers humans encarnem. Per exemple: rol de Pare, Mare, Mestre, Deixeble, Líder, Metge, etc. Contrària a l’opinió moderna en les psicologies materialistes, els rols no s’estructuren a partir del que és social, sinó que sorgeixen en la història, com els altres arquetips, quan són necessaris per als grups socials i els individus que els conformen.
- Ombra
L’ombra està conformada pels pensaments reprimits, els instints (sexuals, agressius i d’altres tipus), els desitjos i les debilitats personals, entre d’altres aspectes. En aquest sentit, podem equiparar el concepte amb l’inconscient individual descrit a l’obra de Freud.
L’Ombra és la part del nostre Jo que ens resulta inacceptable i que només descobrim a través de les característiques negatives que projectem als altres. L’acceptació de l’Ombra planteja un repte important, però, segons Jung, és imprescindible per a l’autoconeixement.
- Ánima y Ánimus
M.-L. Von Franz[ii] (1984) introdueix els conceptes d’ànima i ànimus que va encunyar Jung. L’ànima és la dona interior, és una personificació de totes les tendències psicològiques femenines a la psique d’un home, tals com vagues sentiments i estats d’humor, sospites profètiques, captació de l’irracional, capacitat per a l’amor personal, sensibilitat per a la natura i -per últim, però no l’últim lloc-, la relació amb l’inconscient.
D’altra banda, l’ànimus és l’home interior, la personificació masculina de l’inconscient de la dona. Mostra aspectes bons i aspectes dolents, com passa a l’ànima en l’home. L’ànimus està bàsicament influït pel pare de la dona.
De manera molt sintètica, l’Ànima i l’Ànimus representen l’arquetip femení i el masculí respectivament; en concret, Jung va plantejar que l’Ànima és la imatge de la feminitat a la psique masculina, mentre que l’Ànimus seria la de la masculinitat a la femenina.
Jung va destacar de forma cridanera el paper compensatori de l’Ànimus a la ment femenina, atribuint-li un rol racional i creatiu. Cal situar aquest plantejament, així com la idea pròpia de l’Ànima i de l’Ànimus, en el context flagrantment masclista de l’època en què va viure.
- El pare
L’arquetip del pare representa l’autoritat, la protecció, la llei i la disciplina, entre d’altres aspectes. S’associa amb l’ordre, la dominància i la productivitat i sovint es manifesta a la figura del Rei en els contes populars i altres obres de ficció.
- La mare
La mare és l’arquetip de l’amor incondicional, la cura (física i emocional) o la compassió. A les narracions apareix moltes vegades com a fada padrina i se li atribueixen trets divins; per contra, la versió fosca de l’arquetip de la mare podria ser la figura de la madrastra.
- El nen
L’arquetip del nen té múltiples manifestacions, com el nen etern o “puer aeternus” (per exemple Peter Pan), l’orfe (Oliver Twist) o el nen ferit, associat als traumes infantils; dos exemples són Frodo i Regan, la protagonista de L’exorcista.
- El vell savi
El Savi és la imatge del coneixement, de la veritat i de la moralitat. La figura de l’ancià savi de sexe masculí que actua com a guia és molt habitual a les obres de ficció de totes les èpoques; Gandalf del Senyor dels Anells és un bon exemple d’aquest arquetip.
- L’heroi
L’heroi, també anomenat “guerrer”, representa la valentia, la força i el talent però també l’arrogància, l’agressivitat o la competitivitat. Luke Skywalker, Simba, la Princesa Merida de Brave o Jon Nieve són alguns exemples de l’arquetip de l’heroi.
D’altra banda, les figures d’herois semblants a déus són, de fet, representants simbòliques de la totalitat de la psique, la identitat més gran i més abastadora que proporciona la força que manca l’ego personal. La seva comesa específica indica que la funció essencial del mite de l’heroi és desenvolupar la consciència de l’ego individual -que s’adoni de la seva pròpia força i debilitat-, d’una manera que proveirà per a les àrdues tasques amb què s’enfrontarà a la vida. Quan l’individu ja hagi superat la prova inicial i pugui entrar a la fase madura de la vida, el mite de l’heroi perdrà la importància. La mort simbòlica de l’heroi es converteix, per dir-ho així, en el llançament de la maduresa.
En el desenvolupament de la consciència individual, la figura de l’heroi representa els mitjans simbòlics amb què l’ego sobrepassa la inèrcia de la ment inconscient i allibera l’home madur d’un desig regressiu de tornar al benaurat estat d’infància, en un món dominat per sa mare.
La batalla entre l’heroi i el drac és la forma més activa d’aquest mite i mostra clarament l’arquetip del triomf de l’ego sobre les tendències regressives. Per a la majoria de la gent, el costat fosc o negatiu de la personalitat roman inconscient. Per contra, l’heroi ha de percebre que existeix l’ombra i que en pot extreure força. Ha d’arribar a un acord amb les forces destructives i vol convertir-se en prou terrible per vèncer el drac. És a dir, abans que després pugui triomfar, ha de dominar d’assimilar la seva ombra.
- La donzella
L’arquetip de la donzella està associat amb la innocència, la puresa i la castedat atribuïdes tradicionalment a les dones, especialment a les més joves, a moltes cultures.
- L’embaucador o el Trickster
L’embaucador es manifesta en facetes com el bufó, el mag o el boig. Representa la intel·ligència o el coneixement secrets, que empra per enganyar els altres i per posar en perill les normes establertes.
Un Trickster és una personificació de tipus diví o sobrenatural, la majoria de vegades en forma humana i masculina (tot i que també hi ha tricksters femenins i animals) que es dedica a entabanar, desobeir les regles i les normes que componen el món ja sigui per diversió o per benefici propi. De vegades se’l presenta com algú espavilat, amb força sort, que és capaç de capgirar les coses i del que mai saps si està de part del bé o del mal. No es pot dir que els trickster siguin malvats de per si, per exemple, els follets com els pixies o els leprechauns irlandesos són un bon exemple en la mitologia popular, simplement viuen al marge de les regles dels altres i solen buscar el benefici propi , solen tenir un caràcter una mica cínic i irònic.
- La creació
Els mites de la creació o cosmogònics són fonamentals en els mites de pràcticament totes les religions que hi ha hagut. Consisteixen en metàfores que poden ser interpretades o no de forma literal i que expliquen els orígens de la Terra i de la vida a partir de símbols com la deïtat creadora, les aigües primordials o l’ou còsmic.
- L’apocalipsi
L’arquetip de l’apocalipsi (és a dir, la fi del món) és molt present a la ment de la majoria de persones i és emprat amb gran freqüència com a element narratiu en obres de ficció de tota mena.
És important destacar que l’apocalipsi, tot i estar associat a la mort i tenir un caràcter fonamentalment negatiu, no sempre és vist així; per exemple, moltes religions ensenyen els seus fidels a esperar recompenses després de la mort, com el clàssic Paradís.
- El diluvi o la inundació
L’arquetip del diluvi està íntimament associat al de l’apocalipsi; en aquest cas, però, el component purificador i renovador de l’esdeveniment té un pes més gran. A més a més del relat cristià de l’arca de Noè, podem trobar exemples similars en mites grecs, nòrdics, americans, de Mesopotàmia o de l’hinduisme.
- Foratjat
L’arquetip del Foratjat representa la rebel·lia contra allò establert i, per tant, en el context del branding, també la innovació i l’eliminació de tot allò que no funciona o es troba obsolet.
La marca Apple (molt centrada en la figura de Steve Jobs) es va popularitzar seguint una estratègia que es podria identificar amb aquest personatge arquetípic i va generar un culte molt particular d’aquesta classe de branding.
- Creador
L’arquetip del Creador s’associa a marques que volen mostrar el seu èmfasi a la creativitat i a la perfecció del producte. Aquest enfocament és comú en anuncis de rellotges, per exemple.
- Cuidador
Asclepi o Esculapi, el déu grec de la salut i la medicina. grec de la salut i la medicina.
- Amant
L’arquetip de l’Amant és un bon símbol per a marques que volen ser associades amb el plaer -per exemple, és força habitual veure anuncis de xocolata o de gelats que ressalten la sensualitat de menjar-los.
- Explorador
L’explorador representa la llibertat. Un bon exemple són els típics anuncis de marques de vehicles en paisatges oberts, que conviden a ser explorats en solitud.
- Bufó
Segons Joseph L. Henderson (1984) el doctor Jung va anomenar “l’inconscient col·lectiu”, aquesta part de la psique que conserva i transmet la comuna herència psicològica de la humanitat. Aquests símbols són tan antics i desconeguts per a l’home modern que no els pot entendre assimilar-los directament.
[i] https://psicologiaymente.com/psicologia/arquetipos-carl-gustav-jung
[ii] Jung, C.G. (1984). El hombre y sus símbolos. Ediciones Caralt. Barcelona.
[iii] Jung, C.G. (1984). El hombre y sus símbolos. Ediciones Caralt. Barcelona.
[iii][iii] Jung, C.G. (1984). El hombre y sus símbolos. Ediciones Caralt. Barcelona.